Sortosament el monticle on hi ha un petit recer en forma de cova era lliure i cap transeünt havia reparat a ocupar-lo. Ell s'hi va allargar com d'habitud i es va aixoplugar tant com va poder d'aquells irreverents tentacles solars. L'ombra projectada li oferia un fresc microclima i la brisa li acaranova cada porus de la pell. Va sentir un sobtat benestar, i va inspirar profundament. Va repetir la mateixa acció fins que els ulls se li van tancar, la foscor inicial va anar emblanquint-se i els batecs del cor anaven fent-se cada cop més imperceptibles, espaiats i compassats...
Quan va despertar, el sol havia començat a davallar i li escalfava agradablement part de les cames i el tors. Es va incorporar com qui acaba de dormir un segle i va adreçar la seva atenció cap aquell horitzó que romania inalterat.
A la vora, va aparèixer, esvelta, ella. Es mostrava
vacil·lant i temorosa sense atrevir-se a entrar a l'aigua. Ara ficava un
peu fins al genoll, ara reculava precipitadament quan sentia que alguna
ona entremaliada amenaçava la seva verticalitat. Els llavis d'ell van
esbossar un somriure en contemplar aquella simpàtica escena.
Finalment,
va decidir atansar-s'hi. Quan va arribar a la seva alçada, la va
mirar als ulls i li va somriure: “Hola. No tinguis por. Aquestes
aigües, encara que no ho sembli, no t'engoliran avui”. Ella li va
correspondre el somriure i, llavors, ell va continuar: “Mira el mar,
observa les ones. Si t'hi fixes, tenen un comportament coherent com les
notes musicals d'un pentagrama: un temps i un moment”. Aleshores, ella
va tombar la vista novament cap al mar i, com si comptés els segons que
la darrera ona els dedicava, va reblar: “Sí, ja sento la simfonia”. Li
va picar l'ullet i, alhora, van endinsar-s'hi decididament. “Ara!”
va exclamar, ell. I ensems es van capbussar en aquella ona que els va
semblar, llavors, la més amable i coneguda de totes les ones possibles.
La
força del corrent els va acompanyar cap a una zona segura i,
quan van tornar a treure el cap, ell la va poder observar com reia exultant
mentre suraven plàcidament lluny del petit rocam marí de la vora.