Sol de llum

Sol, tanta llum desprens

que enlluernes els sentits

quan descobreixes que ets estel.

Sol, tan sol el Sol,

sol de llum incandescent

que es refon i que es confon sol.

Sol que, si el toques, es descompon

en partícules diferents i es queda sol.

Sol, sol de sal i cel,

que, si el mires del revés, veus amb barca d'amagat

quan surt el Sol.

Vodka i Tina

Vodka té disset anys. Té artrosi i té l'espinada arrupida pel pas dels anys. Amb prou feines s'aguanta amb les extremitats del darrere. També té una cardiopatia, cataractes, està mig sorda, esdentada i estossega a tota hora a causa d'un emfisema. De tant en tant, li sobrevé alguna absència i es queda quieta en qualsevol lloc, dreta, desorientada, vinclant-se lleugerament a un costat i a l'altre, com si fos un arbre a punt de caure. Vodka fa un parell de dies que refusa el menjar. També ha deixat de beure, i fa dies que ha intuït que ja li ha arribat l'hora.

Tina té quaranta-dos anys. Va perdre la feina fa catorze mesos i viu sola amb la seva gossa.

Tina torna a casa, sola. Un dia més, amunt i avall, entregant currículums. Avui el dia ha estat especialment dur. Es dutxa, i s'entreté a sota l'aigua calenta més del compte. Plora. Es repenja a la paret, es refà i en surt.

Tina s'eixuga davant el mirall. I els records s'amunteguen al cap. Es posa crema hidratant i la reparteix acuradament per tota la faç. S'acosta al mirall i es palpa a poc a poc, com si no acabés de creure que la de davant fos ella.

Vodka observa, ajaguda, la seva mestressa des del seu bres, que se li aproxima encara sanglotant. Tina s'inclina i amanyaga l'animal per a fer-li veure que ja hi ha tornat.

Vodka aixeca el cap, examina la Tina fixament, i l'ensuma. Sembla com si es detingués un moment en els seus ulls vidriosos. Aleshores, Vodka, s'incorpora tot d'una. Primer, es dreça sobre una de les seues fines potes del davant; després, sobre l'altra. Sembla com si s'ho repensés, però finalment, amb un darrer impuls, eleva el llom i aconsegueix posar-se de quatre grapes. Estossega lleugerament, s'acosta a la cara de la Tina i la torna a olorar. Tot seguit, comença a fer-li tendres llepades per tot el rostre i li eixuga un parell de llàgrimes tardanes que li lliscaven galtes avall.

Després d'un instant d'indecisió, la gossa fa un cop de cap, es dirigeix cap al bol del pinso i de l'aigua, menja i beu. Primer, d'esma; i després, més animosament. La resta de la tarda l'han passada juntes, submergides davall d'una flassada, i fent-se moixaines l'una a l'altra.

Inesperadament dringa el telèfon: “Sra. Martín? Bon vespre, sóc Jaume Currier, cap del departament de recursos humans [...]. Veurà... Tinc aquí davant un currículum seu...”

Crema de xocolata

Ell obre el pot de crema de xocolata de marca i se'l mira amb parsimònia. Hi enfonsa el ganivet i en pessiga una quantitat gens menyspreable. Unta la crema generosament sobre una llesca de pa tendra i cruixent, i mastega assaborint cada mos amb fruïció.

Del televisor estant, un senyor reparteix torns de paraula en un debat d'actualitat política. El conductor del debat etziba judicis de valor a tort i a dret. Ell canvia de canal, aquesta vegada a un de públic. Naturalment també parlen d'allò que és tendència als mitjans de comunicació espanyols. La presentadora del programa intervé tendenciosament, és clar, i els contertulians de pensament monocolor emeten les seves jaculatòries. "Amén".

Ell acota el cap i fa que no.

S'aixeca i es dirigeix cap a la cambra dels mals endreços. Torna al saló amb passes assossegades, fermes, i s'atura al davant del televisor. Amb un moviment oscil·lant, enlaira l'enorme maça i deixa caure l'arma amb ira pesant sobre l'aparell.

Silenci.

Amolla l'eina al costat del sofà, i s'hi escarxofa novament ben eixancarrat, satisfet, com qui contempla una obra d'art.

S'inclina, i dóna un darrer cop d'ull al pot de crema de xocolata, que romania abandonat per uns minuts a sobre la tauleta. L'agafa, el tapa, es torna a aixecar i camina cap a la cuina; i tranquil·lament el desa al rebost mentre un fil de veu sentencia: “No hi havia prou crema per a empassar-me tanta merda".