Ell obre el pot de crema de xocolata de marca i se'l mira amb parsimònia. Hi enfonsa el ganivet i en pessiga una quantitat gens menyspreable. Unta la crema generosament sobre una llesca de pa tendra i cruixent, i mastega assaborint cada mos amb fruïció.
Del televisor estant, un senyor reparteix torns de paraula en un debat d'actualitat política. El conductor del debat etziba judicis de valor a tort i a dret. Ell canvia de canal, aquesta vegada a un de públic. Naturalment també parlen d'allò que és tendència als mitjans de comunicació espanyols. La presentadora del programa intervé tendenciosament, és clar, i els contertulians de pensament monocolor emeten les seves jaculatòries. "Amén".
Ell acota el cap i fa que no.
S'aixeca i es dirigeix cap a la cambra dels mals endreços. Torna al saló amb passes assossegades, fermes, i s'atura al davant del televisor. Amb un moviment oscil·lant, enlaira l'enorme maça i deixa caure l'arma amb ira pesant sobre l'aparell.
Del televisor estant, un senyor reparteix torns de paraula en un debat d'actualitat política. El conductor del debat etziba judicis de valor a tort i a dret. Ell canvia de canal, aquesta vegada a un de públic. Naturalment també parlen d'allò que és tendència als mitjans de comunicació espanyols. La presentadora del programa intervé tendenciosament, és clar, i els contertulians de pensament monocolor emeten les seves jaculatòries. "Amén".
Ell acota el cap i fa que no.
S'aixeca i es dirigeix cap a la cambra dels mals endreços. Torna al saló amb passes assossegades, fermes, i s'atura al davant del televisor. Amb un moviment oscil·lant, enlaira l'enorme maça i deixa caure l'arma amb ira pesant sobre l'aparell.
Silenci.
Amolla l'eina al costat del sofà, i s'hi escarxofa novament ben eixancarrat, satisfet, com qui contempla una obra d'art.
S'inclina, i dóna un darrer cop d'ull al pot de crema de xocolata, que romania abandonat per uns minuts a sobre la tauleta. L'agafa, el tapa, es torna a aixecar i camina cap a la cuina; i tranquil·lament el desa al rebost mentre un fil de veu sentencia: “No hi havia prou crema per a empassar-me tanta merda".
Amolla l'eina al costat del sofà, i s'hi escarxofa novament ben eixancarrat, satisfet, com qui contempla una obra d'art.
S'inclina, i dóna un darrer cop d'ull al pot de crema de xocolata, que romania abandonat per uns minuts a sobre la tauleta. L'agafa, el tapa, es torna a aixecar i camina cap a la cuina; i tranquil·lament el desa al rebost mentre un fil de veu sentencia: “No hi havia prou crema per a empassar-me tanta merda".
