Una fulla tardorenca

Sobre els peus

aterra una fulla seca, tardorenca.

Durant uns instants reposa,

s'abeura.

És fulla, fulla viva, sensible, valenta;

no és fulla morta.

Agafa embranzida i s'enlaira

ben amunt, capriciosa i coqueta.

-El meu vol no està en venda.

Travessar

I amb tu vindré,
torsimany de l'impossible,
perquè ha esdevingut feina nostra
dansar l'aigua
i bussejar els núvols.

Com un puny

Com un puny, com un llamp, com la llum,
sadolla la imatge resclosa amunt.
Com la sang, com un punt, com la mar,
punteja un punt i un fanal.
Com un vol, com un pont, com un tomb,
un núvol que fina passeja i no dol.
Com un ai, com un xai, com un port,
el retrat d'una mare no mor.
Com un plor, com un pim, com un pam,
plany de la roca al vent de llevant.
Com un tro d'un canó, com la volta de clau,
s'esberla la porta que mostra la nau.

La sal que navega saluda un dofí:
paraules silents, somriures de guix.